Proves oficials d’anglès: la garantia d’un títol

Com demostrem el nostre nivell d’anglès? N’hi ha prou amb dir que tenim un nivell intermedi? Al final, la credibilitat d’allò què sabem ens la dona un títol, sigui del tipus formatiu que sigui: des dels cicles, les carreres universitàries o l’estudi de llengües.

Cada cop més a l’hora de buscar feina ens requereixen un bon domini de les llengües i resulta d’especial utilitat fer algun examen oficial, que ens servirà per posar-nos a prova i, alhora, obtenir un certificat que acrediti el nivell que tenim.
Cambridge, del PET al Proficency
Hi ha diversos tipus de títols en anglès, els d’escoles privades, els cursos impartits a l’Escola Oficial d’Idiomes o el TOEFL (Test Of English as a Foreign Language), entre altres. Però sembla que un dels més assentats és el certificat expedit per la University of Cambridge. Al cap i a la fi el que ens pregunten és: “tens el First o l’Advanced?”.

S’organitzen exàmens al llarg de tot l’any i el títol, un cop adquirit, no caduca. Aquí ja ens podríem qüestionar si el nostre nivell caduca si no fem un ús habitual de la llengua, però aquest és un altre article.

Pels que us vulgueu examinar, ja estan publicades les dates per als propers exàmens.

font: Cambridge Lleida
Es poden consultar totes les proves a Cambridge Lleida.
La preparació de l’examen
Aquest tipus d’exàmens consten de diverses parts (grammar, speaking, listening i writing) i per preparar-les correctament resulta especialment útil fer un curs específic on ens expliquin en què consistirà cada una de les proves i quines són les millors eines per afrontar-les.

 

 

Des del Centre d’Estudis Joan Miró organitzem cursos específics:

PET (Preliminary English Test)

Dimarts i dimecres: 11:00 – 12:30 / Preu: 85€ al mes
Dilluns: 19:00 – 21:00 / Preu: 60€ al mes

FCE (First Certificate of English)

Dimarts i dijous: 19:30 – 21:00 […]

Per |abril 11th, 2014|Idiomes|0 comentaris

Els secrets del 10 en un examen (II)

Què fan els estudiants als quals el 10 no se’ls resisteix? Com aconsegueixen el 10 en un examen? Què passa amb els estudiants que diuen que no han estudiat gaire i treuen notes acceptables?

Podeu llegir AQUÍ la primera part del post.

 

10. Revisar, revisar revisar
Reviseu la resposta. Ho podeu fer en dues tandes:en la primera, atenent al contingut i a la forma, i en la segona, posant l’atenció a l’ortografia. Les faltes sí compten, sempre. Sempre s’ha d’escriure bé, o tan bé com ens sigui possible. Cada revisió potser una falta menys, o un error menys. Tot el temps que us hagi pogut sobrar, esmerceu-lo en corregir. Quedeu-vos amb l’examen a la mà tot el temps de què disposeu, un cop lliurat al professor ja no hi ha res més a fer que esperar la nota.

Hagués volgut posar uns quants punts més, però llavors no hagués estat un decàleg. De tota manera, em permeto aquest petit apèndix per a donar-vos un altre advertiment, el més important per aconseguir l’excel·lència en un examen: ESTUDIAR, ESTUDIAR I ESTUDIAR.

Agnès Abelló, Cap d’Estudis del CE Joan Miró

Per |abril 11th, 2014|Educació|0 comentaris

Només llegir i escriure?

Quan encara se sent allò de “passa més gana que un mestre d’escola”, vol dir que alguna cosa no funciona prou bé.

Convenim la majoria, que els mestres haurien d’estar fets d’una matèria  especial: vocació, vocació i vocació. Tot i això,  costa, encara, ser conscient de la responsabilitat dels mestres. Cada minut dels qui es dediquen a aquesta professió és un temps dedicat al benestar comú, i per tant,  no es pot escatimar ni un gram d’esforços, per a què la seva formació sigui realment excel·lent .

Tot allò que se li demana i se li dóna  a un mestre en el seu període de formació serà el que més fàcilment, acabada la seva formació,  podrà demanar  i donar als seus alumnes.

Són els mestres qui tenen a les mans el futur col·lectiu, perquè d’ells depèn, en gran part,  la  formació dels futurs governants, metges, paletes, psicòlegs, venedors i xofers.

Per tant, la responsabilitat de fer un país amb una formació sòlida basada no només en una pila de coneixements desendreçats pel cervell, sinó en fomentar en els seus alumnes la capacitat de pensar, de desenvolupar unes habilitats socials i sobretot de ajudar-los a descobrir quina serà l’activitat que en un futur els farà feliços.
Ras i curt,  el benestar comú, depèn en gran part dels mestres, i per tant, el grau d’exigència en la seva formació ha d’estar elevat al màxim exponent.
Actualment, encara no es pot quantificar la vocació i escollir els candidats a mestres amb aquest sedàs, però si que se’n poden mesurar els coneixements. A banda de les habilitats socials i la intel·ligència emocional, té una importància cabdal en la formació dels nens, i en la dels mestres allò que abans se’n deia llegir, escriure i comptar.

El Departament […]

Per |abril 11th, 2014|Educació|0 comentaris

Els secrets del 10 en un examen (I)

Què fan els estudiants als  quals el 10 no se’ls resisteix? Com aconsegueixen el 10 en un examen? Què passa amb els estudiants que diuen que no han estudiat gaire i treuen notes acceptables?

Si estudies aproves, diuen les veus sàvies de pares i profes, però,  amb tots els respectes per uns i altres, he de dir-vos que això no va ben bé així. Igualment que hi ha experts en moltes matèries que no són bons comunicadors i tenen dificultats per transmetre tot el que saben, hi ha alumnes que, tot i haver invertit hores d’estudi per a un examen, el resultat no els és prou satisfactori.  Per a treure partit del que s’estudia i millorar les notes dels exàmens, per a arribar a l’excel·lència i lluir el llorer del 10, us dono uns suggeriments que us poden donar resultat.
1. Comprensió de l’estructura de l’examen i dels enunciats
Llegir l’examen sencer de dalt a baix per a fer-se una idea del que s’ha de respondre, o per si s’ha de triar preguntes saber quines són les possibilitats.

Assegureu-vos exactament quina és la pregunta que us han fet. De vegades, llegir de pressa, pot tenir conseqüències tan negatives, com contestar bé, però a una altra cosa diferent de la que es demana, o no entendre que hi havia opcions, o deixar preguntes que s’havien de respondre.

 
2. Pulcritud en la presentació
Feu bona lletra, o com a mínim llegible i procureu no tatxar, ni abusar del llapis corrector. Si estructureu o penseu, abans d’escriure la resposta, us equivocareu menys. Davant d’un error,  és millor posar un parèntesi i indicar que no val, que no pas fer-hi un gargot al damunt, o empastifar-lo de corrector. Si us heu descuidat d’escriure alguna cosa, […]

Per |abril 10th, 2014|Educació|0 comentaris

Estudiants, professors i pel·lícules

Agafeu una bona bossa de crispetes i asseieu-vos al sofà. Avui us oferim una llista amb pel·lícules d’èxit relacionades amb els estudiants i els professors:  terror, drama, reflexió i intriga. Escolliu la que més us agradi.
“Carpe Diem” / Dead Poets Society (1989) – dir Peter Weir

A alguns us sonarà a peli antiga, però tranquils, no és en blanc i negre!  Robin Williams interpreta a un professor transgressor que imparteix poesia de manera ben particular a una estricta escola de nois.

Pels amants de les pel·lícules emotives, a ningú deixa indiferent!
L’alumne prodigiós – Good Will Hunting (1997) – dir. Gus Van Sant

El noi modest que resulta tenir una ment prodigiosa. El rebel protagonista interpretat per Matt Damon que domesticarà el personatge de Robin Williams, que va guanyar un Òscar per la seva interpretació.

Pels amants de les cintes rodones, tot i que força previsible. 
“Si voleu aprovar ho heu d’intentar” / Dangerous Minds(1995) – dir. John N. Smith

Estudiants rebels i Michelle Pfeiffer fent de professora substituta que ha de convèncer una colla de xavals de barri que estudiar val la pena.

Pels amants dels films de superació personal i reptes i també pels que els agrada el rap: el tema principal de la banda sonora una enganxosa “Gangsta’s Paradise”, de Coolio.
Terror a les aules / The faculty (1998) – dir. Robert Rodriguez

Ciència ficció i intriga es barregen en una pel·lícula entretinguda on els professors són realment terrorífics. No desvetllarem cap altre secret. Un jove Elijah Wood i altres actors adolescents del moment protagonitzen aquesta cinta.

Apta pels amants del misteri i els ensurts.
La diversitat a les aules / Entre les murs (2008) – dir. Laurent Cantet

Un altre exemple d’estudiants complicats dins el marc del que ja és habitual avui en dia: classes absolutament diversificades de races, religions i procedències. Guardonada […]

Per |abril 10th, 2014|Educació|0 comentaris

Com fer una bona redacció? (II)

Aquí teniu la segona part de l’article de la nostra cap d’estudis per donar-vos pautes per com fer una bona redacció. (Primera part: Com fer una bona redacció I)

5- No repetir: les coses es diuen una vegada.

Suposo que aquesta frase l’heu sentit amb freqüència. Pares i professors acostumem a dir que cansa repetir el mateix moltes vegades, i de segur, que a vosaltres també us fatiga sentir-ho. Poseu-vos al lloc de qui us corregeix el text: només vol llegir un cop cada cosa.

El recurs de la repetició s’acostuma a utilitzar quan no sabem com allargar la redacció, i és en aquest moment quan heu de tenir present també el punt 1. Si les Musses no tenen a bé inspirar-vos i no se us acut res més, creieu-me, és el moment d’acabar  la redacció.

6-En el cas que em desoïu, dissimuleu-ho!

Al llarg dels anys que porto com a professora de llengua, he llegit massa vegades allò de: “Com ja he dit anteriorment”. Si us plau, no ho poseu més. Amb aquesta frase, l’únic que feu és amb una picada d’ullet a qui us llegeixi dir-li: “com que ja no sé que més posar, em repetiré, però amb paraules diferents, i per si no te n’adones, t’aviso”.

Si creieu que heu d’insistir en algun aspecte ja referit amb anterioritat, procureu aportar informació nova. Penseu en les cintes mecàniques dels aeroports. Així ha de ser una redacció, de manera que la informació vagi avançant, i no basculant endavant i endarrere.

7-La taula de salvament dels CC

Un bon començament, tant per un text argumentatiu, com descriptiu o narratiu, pot ser amb la situació del contingut en l’espai o el temps. Una manera fàcil d’engegar els motors és dir on i quan. Si ho feu així, […]

Per |abril 10th, 2014|Educació|0 comentaris

Com fer una bona redacció? (I)

Ja sabem tots que escriure és fàcil, però fer una bona redacció, o com a mínim transmetent  exactament allò què volem dir, ja costa una mica més. Sovint, professors, pares i alumnes estem preocupats pels errors ortogràfics de molts estudiants, però personalment hi ha un tema que em preocupa més que l’ortografia i és la redacció del text. Un text amb errors ortogràfics es pot entendre, un text amb una redacció incorrecta, no.

D’aquí que sigui tan insistent en les qüestions de la redacció, i amb la sintaxi, que, tot i que no hi  trobeu cap utilitat ja veureu que sí que en té, i molta!

Les claus d’una bona redacció

1. La brevetat! Els professors no corregim a pes!

“Less is more” seguia com a lema arquitectònic Mies Van der Rohe. I consta el mateix com a lema de la Real Academia de la Lengua Española: “Lo bueno,  si breve , dos veces bueno”. De tota manera, per entendre de manera gràfica com ha de ser un text, vegeu el pavelló alemany que va dissenyar l’arquitecte per a l’exposició Internacional de Barcelona de l’any 29. És una mostra de senzillesa i elegància: pocs elements i ben posats. Traduït al tema que ens ocupa: poques paraules i clares . Com menys escrivim millor.  De frases i paraules que no volen dir res, en llegim i en sentim massa sovint en els discursos d’alguns polítics.

Encara sou molts que penseu que els professors corregim a pes, i això no és pas veritat!!!

No hi ha res que avorreixi més que la palla. Ho diré d’una altra manera: la palla només serveix per a que mengin els rucs.

 2. No penseu en posar paraules cultes

És molt difícil mantenir el registre alt. Conformem-nos en sostenir […]

Per |abril 10th, 2014|Educació|0 comentaris

Proves d’accés a cicles de grau superior

Ahir era el darrer dia per apuntar-se a fer les proves d’accés a cicles de grau superior a Catalunya, però si us ha passat per alt us podeu matricular a una altra comunitat autònoma.

La prova d’accés a grau superior té validesa a tot l’estat, independentment d’on l’hagis cursat.
A Catalunya, quan et matricules, et fan presentar una declaració jurada segons la qual, no t’has matriculat a la prova en cap altra comunitat. Per a evitar, que la gent, vagi de comunitat, en comunitat i el mateix any es pugui presentar més d’una vegada.

A la Comunitat Valenciana, la inscripció a la prova d’accés, no comença fins a l’abril, l’examen és al juny i hi ha convocatòria al setembre.

Per tant, per qui hagi fet tard, pot, per exemple, fer la prova a València, i per qui ja estigui inscrit a Catalunya i no tingui clar que aprovarà, també pot fer-ho, guanya un mes al juny i si no setembre!!

Matricular-se al País Valencià val 10€
Enllaços

Proves d’accés als cicles formatius de grau superior – Generalitat de Catalunya
Calendari proves d’accés grau superior – Generalitat Valenciana (de 2013)
Documentació i procés per matricular-se a les proves – Generalitat Valenciana (de 2013)

Per |abril 9th, 2014|Educació|0 comentaris