Ja sabem tots que escriure és fàcil, però fer una bona redacció, o com a mínim transmetent  exactament allò què volem dir, ja costa una mica més. Sovint, professors, pares i alumnes estem preocupats pels errors ortogràfics de molts estudiants, però personalment hi ha un tema que em preocupa més que l’ortografia i és la redacció del text. Un text amb errors ortogràfics es pot entendre, un text amb una redacció incorrecta, no.

D’aquí que sigui tan insistent en les qüestions de la redacció, i amb la sintaxi, que, tot i que no hi  trobeu cap utilitat ja veureu que sí que en té, i molta!

Les claus d’una bona redacció

1. La brevetat! Els professors no corregim a pes!

Van der RoheLess is more” seguia com a lema arquitectònic Mies Van der Rohe. I consta el mateix com a lema de la Real Academia de la Lengua Española: “Lo bueno,  si breve , dos veces bueno”. De tota manera, per entendre de manera gràfica com ha de ser un text, vegeu el pavelló alemany que va dissenyar l’arquitecte per a l’exposició Internacional de Barcelona de l’any 29. És una mostra de senzillesa i elegància: pocs elements i ben posats. Traduït al tema que ens ocupa: poques paraules i clares . Com menys escrivim millor.  De frases i paraules que no volen dir res, en llegim i en sentim massa sovint en els discursos d’alguns polítics.

Encara sou molts que penseu que els professors corregim a pes, i això no és pas veritat!!!

No hi ha res que avorreixi més que la palla. Ho diré d’una altra manera: la palla només serveix per a que mengin els rucs.

 2. No penseu en posar paraules cultes

Ferran TorrentÉs molt difícil mantenir el registre alt. Conformem-nos en sostenir un nivell estàndard. Heu d’escriure paraules senzilles que utilitzeu habitualment i, sobretot, que sapigueu què volen dir exactament.  A propòsit de l’efecte contrari, llegiu Gràcies per la propina, de Ferran Torrent, on surt un personatge (tio Tomàs) que s’aprèn unes quantes paraules, que no sap el que volen dir, però les diu en qualsevol frase i en qualsevol context.

 

3. Defugir el llenguatge de bar

barUna redacció, a no ser que us la demanin en registre col·loquial (fet força inusual), no és una conversa amb els amics. Aquestes les reserveu pel bar o per la plaça. Heu d’evitar totes les paraules que tenen molts significats, com són les paraules bagul, “cosa”, “gent”, …….i les que tenen un to que  ratlla la vulgaritat. Entre els cultismes i les col·loquialismes hi ha un oceà, nedeu-hi una estona i trobareu la paraula adequada per a designar tot el que vulgueu expressar, sense que hagueu de tenir un diccionari al cap.

4. Pensar una mica abans d’escriure no costa tant!

ideaIntenteu pensar (tot i que seria millor escriure-ho) què voleu dir exactament, a quina conclusió voleu arribar, o com acabarà la història, per exemple, si feu un text argumentatiu. Per a que us quedi clar, tingueu en compte que abans de començar heu de saber com voleu acabar. Per anar estructurant el text a mesura que anem escrivint, s´hauria de tenir una estructura mental de què molts pocs disposen, no escriviu tal com raja. Planifiqueu, doncs què voleu posar, abans de fer-ho.  Si ho feu, evitareu dos problemes que tenen molts textos: el primer, que no mantingueu el ritme del text. M’explico: us pot passar que escriviu una introducció molt llarga, i acabeu el text en poques línies (o a l’inrevès); el segon problema, pot ser que no sapigueu com acabar-lo i comenceu a repetir-vos per buscar un final. El doctor en Filologia Catalana, Josep Murgades, ho explica com un gos rabiós que va donant tombs mossegant-se la cua, a propòsit d’un conferenciant que no sap com acabar el seu discurs.

Agnès Abelló, cap d’estudis CE Joan Miró