El Treball de Recerca ens l’hem de prendre com una bona i doble oportunitat:una: aprendre a fer un treball d’investigació rigorós i aprofundir en un tema que sigui de l’interès de cadascú, que no és poca cosa.

Hi ha molts models de treball de recerca, i infinitat de llibres i documents que expliquen com fer-lo. Aquest no és substitut de cap, és una guia que us pot estalviar un mal de cap.

Escalfant motors

Comencem segurament amb la ment en blanc, per això us presento, d’entrada, un programa, sense temporalitzar, del procediment que haureu de seguir.

Triar la branca de coneixement

D’entrada cal que triem la branca de coneixement on volem centrar el treball. Us recomano, que, sempre que sigui possible i us desperti el mínim interès, aprofiteu la feina dels vostres pares, o com a mínim d’un amic de la família o familiar proper, el necessitareu. Si les víctimes són els pares, potser serà el primer cop a la vida que us  interesseu per la seva feina , i ells estaran encantants que ho feu i de poder-vos ajudar.

Cenyir el tema

Necessitarem cenyir el tema, delimitar el camp i pensar en una hipòtesi de treball. Per això necessitareu entar en matèria: documentar-vos sobre el tema, per a saber més o menys quina línia d’investigació voleu seguir.

Defugiu els treballs genèrics

No podem fer un treball sobre el bàsquet, l’elaboració de l’oli o les malaties cardiovasculars. Heu de concretar en quin camp específic us voleu centrar.

Converses amb experts

Alguna convesa amb l’expert-savi-bona persona, ens ajudarà a definir una mica més la hipòtesi. Penseu que si cal canviar d’expet és canvia, perquè a mesura que anem especificant en el tema, podem trobar persones més expertes.

Establir la hipòtesi

Es tracta només de pensar què ens agradaria saber i que no estigui dit. Procureu que estigui ben redactada. Pot  ser en forma d’enunciat o de pregunta.

Definir la metodologia de treball

Quan la hipòtesi està embastada haurem de pensar què fer per a resoldre el dubte que ens hem plantejat.

Analitzeu amb la metodologia si la resolució de la vostra hipòtesi segueix sent viable.

Cal establir la metodologia de treball, tenint en compte, els mitjans (tècnics, humans o documentals) de què disposeu.

Entrevistes amb el tutor de l’escola

Recordeu, que a part de l’expert-assessor hi ha una altra figura clau en el procés de creació del vostre treball: el tutor que us assigna el col·legi o institut. Consulteu-li tot el que creieu oportú.

Índex

Arribats aquí, ens plantejarem la part teòrica del treball: caldrà que aprenguem i posem per escrit tots els coneixements previs que cal tenir per a poder estudiar la hipòtesi i seguir la línia d’investgació que ens hem proposat.

Pel que fa a la part teòrica, cal fer un índex per a organitzar la informació. Res que falti i tampoc que sobri.  És més que provable que no tingueu en ment tota la informació, per tant, us haureu de documentar. Ja sabreu que no es pot copiar res, com a molt podem citar alguna frase d’experts en la matèria, posant sempre la font.

Us anirà bé copiar l’index dos cops. Un que quedarà com a índex del treball, i l’altre que ens servirà de títol de cada apartat.

Penseu que l’índex és l’element més viu del treball, amb això vull dir que l’anireu modificant contínuament, ja que a mesura que anem llegint sobre el tema, en sabrem més i podrem estructurar millor el contingut. Si voleu treballar així, apreneu a fer un índex automàtic, us facilitarà moltíssim la feina!

Recerca d’informació

Amb l’index fet, es tracta de recopilar informació  de web, de documents (llibres, revistes, tesis doctorals i altre material,  que no està disponible a la xarxa) o a partir d’entrevistes amb experts  i distribuir-la en cadascun dels apartats de l’índex. Referent a les webs, aneu en compte amb la font. Hi pàgines que no se sap ben bé qui les ha fet, i contenen de tot menys rigor científic. I referent als llibres, recordeu que hi ha uns fantàstics espais anomenats biblioteques.

Redacció de la part teòrica

Amb la informació ja endreçada, veurem que tenim el mateix contingut en més d’una font. Serà decisió vostra fer la tria sobre què aprofitem i què no.

Una altra tasca que cal fer amb aquest devessall és baixar-ne el registre: si les fonts són molt especialitzades. Utilitzaran lèxic específic i contindran informació incomprensible per als no iniciats en el tema, per això caldrà que penseu en escriure-ho de manera que qualsevol persona ho pugui entendre.

Quan la part teòrica està enllestida, pot ser que la nostra hipòtesi inicial estigui rebutjada, bàsicament per incomprovable. Refeu-la, o redirigiu-la cap a una altra banda, o canvieu-ne la metodologia.

Procureu que el treball no tingui format “Bíblia”

Destaqueu la informació més interessant amb algun esquema, taula o altres elements  gràfics. Les imatges que poseu han de tenir interès per al treball i han de ser necessàries per a aclarir el que esteu exposant.

Recollida de dades

Hem arribat a la part més difícil, més interessant, i també divertida: la pràctica. Es tracta d’investigar i resoldre la hipòtesi. Per a la resolució haureu d’establir objectius generals i específics. El general serà el contingut en la hipòtesi i els específics serviran per especificar el tema.

Hi ha diferents maneres de resoldre el gran dubte:

  • Enquesta: establir les variables que es volen estudiar, els tipus de resposta possible (preferiblement imparell per a establir el grup mitjà o indiferent), i la mostra (nombre d’enquestats i franges, per exemple per sexe, edat, formació, professió).
  • Entrevistes: Les podeu fer en directe, telefònicament o per correu electrònic. Tot dependrà de la vostra disponibilitat i de la de l’entrevsitat. Informeu-vos sobre l’entrevsitat, i penseu i escriviu les preguntes. No li pregunteu allò que ha escrit en 1000 llocs diferents.
  • Experiments: haureu de comptar amb un instrumental determinat, del qual n’haureu de verificar la precisió. Abans de l’experiment, cal tenir preparats uns fulls de registre on anotareu les dades que obtingueu de l’experimentació.
  • Observació directa: Es tracta d’observar el procés natural de qualsevol fenomen sense que vosaltres hi intervingueu. Cal tenir en compte com es farà el buidatge: gràfics, taules, formatges, diagrames de barres….

Agnès Abelló, cap d’estudis del Centre d’Estudis Joan Miró