La dislèxia és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta entre un 5 i un 10% de la població, segons indica l’Associació Catalana de la Dislèxia. A les aules, sovint no es diagnostica i es tradueix en estudiants que, tot i esforçar-se, troben dificultats que impacten en el seu rendiment acadèmic.
Per comprendre què hi ha darrere la dislèxia i com pot afectar els estudiants, hem conversat amb Neus Sala Foz, psicòloga humanista integradora. En aquesta entrevista, reflexionem sobre el paper de l’escola, les famílies i les estratègies que poden convertir la dificultat en una oportunitat per desenvolupar confiança, autonomia i resiliència.
“Es tracta d’una condició neurobiològica que afecta la manera en què el cervell processa el llenguatge escrit i, que per molt que ens en volguem desempallegar, ens acompanyarà tota la vida. Naixem i morim amb ella, però que això no ens desanimi! La dislèxia no és un factor limitant”.
Amb una mirada sensible i optimista, Sala ens recorda que la dislèxia no defineix la intel·ligència ni el potencial de ningú, sinó que obre la porta a descobrir noves formes d’aprendre i créixer.
“Amb suport adequat, adaptacions i acompanyament emocional, les persones amb dislèxia poden assolir èxits acadèmics i professionals equiparables als de qualsevol altra persona”.
Comprendre la dislèxia
Què entenem per dislèxia?
— La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat en la lectura, segons el DSM-5. Això vol dir que la persona té un rendiment significativament inferior a l’esperat en la precisió, fluïdesa o comprensió lectora, malgrat disposar d’una intel·ligència adequada, accés a escolarització i absència d’altres condicions neurològiques o sensorials que ho expliquin.
No parlem, per tant, de “mandra” ni de “falta d’esforç”, sinó d’una condició neurobiològica que afecta la manera en què el cervell processa el llenguatge escrit (tant a l’hora de llegir com escriure).
A quina edat es pot detectar?
— Els símptomes inicials poden aparèixer ja en educació infantil (cap als 4-5 anys), quan el nen o la nena té dificultats per reconèixer rimes, jugar amb sons o aprendre les lletres. Tot i així, el diagnòstic formal acostuma a fer-se a partir dels 7-8 anys, quan les exigències escolars en lectura i escriptura són clares i persistents.
El DSM-5 indica que les dificultats han d’haver estat presentes durant almenys 6 mesos malgrat intervencions dirigides, per poder parlar d’un trastorn específic d’aprenentatge.
Quins són els primers símptomes?
— Els indicadors més habituals en edats primerenques són:
- Dificultat per reconèixer i manipular sons (consciència fonològica).
- Retards en aprendre l’alfabet i associar lletres amb sons.
- Lectura molt lenta i amb errors freqüents (substitucions, omissions, inversions).
- Dificultats per recordar paraules vistes abans (memòria visual de paraules).
- Escriure amb moltes faltes, fins i tot en paraules conegudes.
Aquestes senyals inicials poden variar, però el punt comú és la desconnexió entre l’esforç invertit i el progrés en la lectura.
Com pot afectar aquesta condició a la persona que la pateix?
— La dislèxia no només afecta la lectura i l’escriptura, sinó que pot tenir un impacte ampli en totes les àrees de la vida de la persona. En l’àmbit escolar, dificulta l’accés al coneixement, sobretot en assignatures amb alta càrrega textual i, això pot generar un sentiment de frustració i impotència en veure que l’esforç no es correspon amb els resultats.
A nivell emocional, és freqüent que aparegui baixa autoestima i ansietat davant situacions d’exposició pública, com llegir en veu alta a classe. Aquest malestar pot fer que s’evitin activitats acadèmiques o socials relacionades amb la lectura, incrementant la sensació de diferència. Amb el temps, si no hi ha suport adequat, pot disminuir la motivació i aparèixer símptomes de tristesa. Per això, és clau oferir un entorn comprensiu i estratègies de suport que reforcin la confiança i l’autoestima.
Qui i com es diagnostica la dislèxia?
— El diagnòstic de dislèxia es realitza habitualment per un equip multidisciplinari: psicòleg clínic o psicopedagog, logopeda i, en alguns casos, professionals de l’educació amb formació en detecció de dificultats d’aprenentatge.
El procés inclou l’avaluació formal de lectura i escriptura (es mesura precisió, fluïdesa i comprensió lectora), la valoració del rendiment intel·lectual (QI), per assegurar que les dificultats no s’expliquen per una discapacitat intel·lectual general, i també es té en compte l’historial acadèmic i desenvolupament per identificar quan van aparèixer les dificultats i com afecten l’aprenentatge.
M’han diagnosticat dislèxia. I ara què faig?
— Recorda que el diagnòstic és un punt de partida, no una sentència. A partir d’aquest moment, el que cal fer és crear un entorn segur i comprensiu, on cada esforç sigui reconegut i celebrat, sense que es converteixi en una pressió afegida. Treballar amb professionals com psicopedagogs, logopedes o tutors especialitzats pot ajudar-te a aprendre estratègies adaptades al seu estil, com mapes conceptuals, lectura guiada o eines digitals, que et permetin sentir-se més capaç i autònom.
Al mateix temps, és molt valuós col·laborar amb l’escola per assegurar que tinguis els recursos i les adaptacions que necessites, com temps addicional o materials adaptats, de manera que l’aprenentatge sigui accessible i menys frustrant.
“El més important, però, és deixar-te acompanyar, tenir paciència i no perdre la confiança en tu. La dislèxia és només una característica del teu aprenentatge, no una limitació del que ets capaç de fer”.
L’impacte de la dislèxia
Com afecta la dislèxia en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura?
— La dislèxia es manifesta com una dificultat persistent per reconèixer i processar els sons del llenguatge escrit, cosa que dificulta la fluïdesa lectora, la precisió i la comprensió de textos. Això es tradueix en errors ortogràfics freqüents, inversions de lletres, omissions o substitucions, així com en un ritme més lent de lectura que requereix més esforç cognitiu. En l’escriptura, apareixen dificultats similars: cost en l’ortografia, organització de frases i coherència textual.
Suport a la persona amb dislèxia
Quin paper tenen els mestres i les famílies en el suport a l’alumnat amb dislèxia?
— Els mestres i les famílies tenen un paper fonamental en el suport a joves amb dislèxia, perquè són els referents que poden facilitar l’aprenentatge, protegir l’autoestima i reforçar la motivació.
Els mestres són clau per identificar dificultats d’aprenentatge i adaptar les activitats a les necessitats de cada alumne. Poden utilitzar estratègies compensatòries com lectura guiada, materials visuals, esquemes o tecnologia assistida, i ajustar els temps i la manera d’avaluar els continguts. També ofereixen un entorn segur i comprensiu on l’alumne pot practicar sense por de ser jutjat, fomentant així la confiança i la participació.
Les famílies, al seu torn, aporten suport emocional i reforç positiu. Celebrar els progressos, reconèixer l’esforç i implicar-se en les rutines d’estudi ajuda l’alumne a sentir-se capaç i motivat. A més, la col·laboració amb l’escola i la comunicació amb els mestres permet establir un pla coherent i adaptat a les necessitats del jove.
Estratègies i recursos per abordar la dislèxia
Quines estratègies han demostrat ser efectives?
— Les estratègies compensatòries són eines i recursos que ajuden a les persones amb dislèxia a aprofitar al màxim les seves capacitats, superant les dificultats en la lectura i l’escriptura i guanyant confiança en elles mateixes. S’adquireixen de manera progressiva i guiada, i no són innates. Això significa que la persona amb dislèxia les aprèn a través de pràctica, suport i experiències adaptades.
- Estratègies visuals i gràfiques: Utilitzar suports visuals com mapes, esquemes, icones i colors ajuda a veure la informació de manera clara i reforça la comprensió. Així mateix, també és recomanable dividir textos llargs en fragments més curts i clars. Per exemple, un mapa d’idees per entendre la Revolució Industrial, amb icones i colors que marquen conceptes clau, fa que sigui més fàcil recordar i connectar la informació.
- Estratègies auditives i multisensorials: L’aprenentatge multisensorial que combina veu, so i imatge facilita l’aprenentatge i fa que llegir sigui menys pesat. Igualment, la lectura guiada i compartida en veu alta pot ser una pràctica efectiva. Per exemple, llegir un conte en veu alta amb un company o associar paraules a dibuixos ajuda a memoritzar vocabulari i conceptes d’una manera natural i divertida.
- Estratègies d’escriptura i correcció: Les eines digitals i tècniques de segmentació poden convertir l’escriptura en un procés més clar i menys estressant. Per exemple, escriure un text en frases curtes abans de fer la redacció final, o utilitzar correctors que suggereixen paraules i ortografia, permet concentrar-se en les idees i no en els errors.
- Estratègies d’organització i planificació: Organitzar les tasques i dividir-les en passos petits ajuda a sentir-se segur i a no perdre’s en els detalls. Per exemple, preparar un treball pas a pas (recopilar informació, fer un esquema, redactar) o utilitzar aplicacions com Trello o Notion per controlar terminis i activitats.
- Estratègies de suport emocional i motivacional: Reconèixer els petits progressos i crear un entorn segur és fonamental per desenvolupar la confiança i la motivació. El reforç positiu i reconeixement del progrés no només ajuden a llegir i escriure millor, sinó que també fomenten l’autonomia, la seguretat en un mateix i la capacitat d’organitzar-se. Així mateix, també es recomana certa flexibilitat en l’avaluació: permetre respostes orals, opcions de treball en grup o temps addicional en proves.
Quines eines digitals poden facilitar l’aprenentatge dels nens amb dislèxia?
— Les tecnologies poden facilitar enormement l’aprenentatge. Alguns recursos que recomano són:
- Lectura assistida: aplicacions com Kurzweil 3000, NaturalReader o Microsoft Immersive Reader.
- Escriptura assistida: correctors ortogràfics avançats (Grammarly, Antidote) i predicció de paraules.
- Tipografies amigables per dislèxia: com OpenDyslexic, que milloren la lectura fluida.
- Organització i planificació: apps com Trello o Notion per estructurar tasques i deadlines.
- Audiollibres i materials multimodals, que permeten aprendre sense dependre exclusivament de la lectura visual.
Són recomanables les classes de repàs per a estudiants amb dislèxia?
— Les classes de repàs representen un recurs clau per a nens amb dislèxia, especialment quan són personalitzades i actives.
- Reforç de continguts clau: Permeten revisar conceptes importants amb un ritme adaptat, evitant la saturació cognitiva que pot generar la lectura extensa.
- Pràctica guiada de lectura i escriptura: Durant les classes, els nens poden treballar amb textos fragmentats, exercicis multisensorials i activitats pràctiques que reforcen l’aprenentatge.
- Ús de metodologies compensatòries: Les sessions poden integrar suport visual, esquemes, mapes conceptuals i eines digitals, afavorint l’autonomia i la comprensió.
- Entorn segur i motivador: L’alumne pot participar sense pressió ni comparació amb companys, millorant la confiança i reduint l’ansietat.
- Feedback immediat: Els professors poden detectar errors, reforçar estratègies i adaptar les activitats a les necessitats específiques de cada alumne, incrementant l’eficàcia de l’aprenentatge.
- Desenvolupament de l’autoestima i motivació: En veure els progressos en un entorn comprensiu, els alumnes amb dislèxia es motiven i adquireixen hàbits d’estudi eficients que els beneficiaran més enllà de les classes de repàs.
En definitiva, les classes de repàs no són només un reforç acadèmic, sinó un espai on l’alumne amb dislèxia pot aprendre a aprendre, dominar estratègies compensatòries i sentir-se capaç, confiant i motivat per afrontar qualsevol repte escolar.
Mirada crítica al sistema educatiu
Creus que el sistema educatiu està preparat per detectar i atendre adequadament els alumnes amb dislèxia? Per què?
— En la meva experiència treballant amb adolescents amb dificultats d’aprenentatge, he vist com molts se senten apartats del sistema escolar tradicional. Aquesta sensació sovint els genera ansietat, inseguretat i baixa autoestima, i es tradueix en falta d’interès pels estudis i dificultats per mantenir-se concentrats a classe.
Amb el temps, alguns comencen a veure’s a si mateixos com a “mals estudiants”, interioritzant una etiqueta que no reflecteix les seves veritables capacitats. Això pot portar-los a despenjar-se del sistema, acumulant frustració i, en molts casos, repetint curs.
Considero que el sistema educatiu ha de vetllar perquè tothom, incloses les persones amb altres necessitats d’aprenentatge, se senti inclòs i tingui les mateixes oportunitats. Amb suport adequat i comprensiu, cada jove pot trobar la seva manera d’aprendre i créixer amb confiança i motivació.
Conclusió: Que la dislèxia no et freni en els estudis
En paraules de Neus Sala Foz, “amb suport i eines adequades, les persones amb dislèxia poden aprendre, créixer i gaudir de l’estudi sense por ni frustració”. Una afirmació que resumeix perfectament l’esperit d’aquesta conversa: mirar la dislèxia des de la comprensió i el respecte.
No et perdis els consells de Neus Sala Foz, psicòloga humanista integradora a Instagram!
