Hem parlat amb Lis Brusa, correctora de l’examen de Filosofia de Selectivitat i vocal del Tribunal de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), per conèixer de primera mà com han anat els exàmens de la Selectivitat 2025 i que ens doni consells per a les futures convocatòries.
Amb la seva experiència tant a les aules durant els exàmens com davant les piles de correccions de l’examen de Filosofia, Lis ens ofereix la visió interna del que busquen els correctors, dels errors més comuns i, sobretot, de com afrontar l’examen de Filosofia a les PAU amb més seguretat. Si t’estàs preparant per a la convocatòria de 2026 i t’examinaràs de Filosofia, no et pots perdre aquesta conversa!
Valoració de les darreres PAU
Creus que l’alumnat ha arribat més preparat o més desorientat que en anys anteriors?
Podria dir que l’alumnat va arribar més preparat que en altres convocatòries. En les correccions d’aquest any, el nombre de suspesos ha baixat notablement. Pel que fa a la gestió emocional, els alumnes també es mostraven més segurs i amb un bon coneixement de la normativa durant el dia de la prova. És a dir, venien informats.
Enguany les PAU estaven envoltades d’incertesa per les reformes educatives. Com ha afectat tot això a l’assignatura de Filosofia? Diries que aquesta assignatura ho ha patit més que les altres?
Realment, crec que anàvem amb avantatge. Els canvis que es van introduir a les PAU en general aquest any —l’adequació de la resposta, la coherència i la resposta enraonada— a Filosofia ja eren la norma. La novetat va ser la correcció ortogràfica.
Sobre els criteris de correcció a l’examen de Filosofia de Selectivitat
Com a correctora, en què et fixes més quan llegeixes una prova? Quins aspectes tenen més pes a l’hora de posar la nota? És important la presentació?
A l’hora de puntuar cada exercici, els correctors tenim unes pautes que ens arriben una vegada les proves ja estan fetes. No podem triar de forma individual què valorem, hem de cenyir-nos a aquestes pautes i respectar-les. Sempre és millor fer una bona presentació, però sobretot, s’ha de fer un esforç amb la cal·ligrafia: la resposta ha de ser llegible per poder ser valorada.
Has notat canvis en el tipus de respostes o en el nivell general de l’alumnat respecte a convocatòries passades?
Aquest any vaig trobar molt poques preguntes sense resposta. Com a correctora, he hagut de llegir més text que altres anys, fet que en certa manera és un bon senyal.
Et sembla adient que les faltes d’ortografia penalitzin en una matèria com Filosofia?
Crec que l’alumnat que s’examina a les PAU ja hauria de tenir incorporat el bon ús de l’ortografia en la redacció de textos. Es pot entendre que en un moment d’estrès es faci alguna falta, però no pot ser la norma. Hem de saber escriure correctament el nostre idioma per poder transmetre les nostres idees.
Com s’avalua la capacitat d’argumentació i pensament propi en un examen com aquest?
La clau de l’examen de Filosofia de Selectivitat està a entendre bé l’enunciat de cada pregunta. S’ha de llegir sempre més d’una vegada fins a comprendre què s’està demanant. Els correctors veiem clarament quan un alumne ha entès el que demana l’enunciat. I, després, les pautes de correcció ens indiquen als professors correctors com hem de puntuar cada exercici.
Quin és l’error que detectes amb més freqüència en els exàmens de Filosofia?
En general, crec que els alumnes es presenten molt preparats a l’examen de Filosofia de Selectivitat. La dificultat més destacable és potser l’estrès i la pressió que deriven del fet de presentar-se a unes proves, i això pot jugar en contra. Els nervis poden crear confusió, manca de concentració i inseguretat.
D’errors, n’he vist molts, però, com he dit abans, la majoria són perquè no s’ha entès bé la pregunta, perquè es confonen idees dels autors o perquè no es té el coneixement adequat.
L’experiència de ser correctora a les PAU
Quants exàmens pots corregir en un dia de feina intensiva? De quant temps disposes per fer la correcció?
Els correctors tenim una setmana per fer les correccions de l’examen de Filosofia. En un dia de feina es poden corregir uns 30-40 exàmens, depenent de l’experiència del corrector.
Com vius personalment aquests dies de correcció intensiva? És una experiència que t’agrada, tot i l’esforç que suposa?
Jo soc vigilant i correctora, així que estic presencialment durant les proves i després faig les correccions. La vigilància és una experiència molt positiva: m’agrada poder acompanyar l’alumnat en aquest moment tan important.
La correcció és un moment més intens però també interessant. Sempre ho comparo amb el Bolero de Ravel —aquella peça que repeteix el mateix tema amb variacions—, ja que, tot i que les preguntes es repeteixen, hi ha varietat a les respostes.
Consells per l’alumnat i reflexions
Quin consell donaries a l’alumnat que vol preparar-se bé l’assignatura de Filosofia per les PAU? Quins errors cal evitar?
Evidentment, s’ha d’estudiar. Com més preparats arriben a l’examen de Filosofia de Selectivitat, més probabilitats que els vagi bé tindran. Han de treballar la gestió d’emocions: detectar les emocions negatives i saber com abordar-les en el moment sempre ajuda a tenir sensació de control el dia de l’examen.
Recomano especialment que vagin a conèixer l’edifici on els tocarà fer les proves abans de fer-les. Saber on has d’anar i quin és el camí dona molta tranquil·litat.
I per acabar, davant de qualsevol dubte durant les PAU, que preguntin als professors vocals que estem a les aules. Tot i que la nostra feina és molt organitzativa, també inclou acompanyar-los durant aquest procés d’avaluació.
Creus que la Filosofia té el reconeixement que es mereix dins del sistema educatiu actual, o li falta reconeixement i espai?
Crec que és un gran error el que s’està fent amb la Filosofia al nostre temps i hem de seguir treballant perquè tingui el reconeixement que es mereix. Aquesta assignatura ha de tenir un pes molt important en els estudis i crec que no s’hauria d’impartir només a batxillerat. No deixarem d’enraonar, tot i que infravalorin aquesta matèria.
Què els diries a les persones que posen en dubte la utilitat d’aquesta matèria?
Els diria que posar en dubte la utilitat d’aquesta disciplina és un error perquè la filosofia no és una cosa “útil”. L’ésser humà no pot prescindir de la filosofia, és part de la nostra condició humana.
Tot i que no vulguin donar-li protagonisme, sempre en tindrà. No deixarem d’enraonar ni de buscar respostes a les grans preguntes, no deixarem de ser éssers morals, ni lliures ni dotats de dignitat.
T’agradaria afegir alguna reflexió final?
És important recordar que l’examen només és una prova —sempre va bé relativitzar— i que intentin anar ben preparats i descansats. I per finalitzar, vull dir-los que han de ser conscients que és una fortuna poder estudiar filosofia avui en dia. Sempre ens ajudarà a entendre millor el món en què vivim, ens donarà més eines per poder viure amb sentit i ens dotarà de la capacitat per formular més preguntes i poder arribar a trobar-ne algunes respostes. Molta sort i endavant!
Uneix-te a la nostra comunitat de Selectivitat 🧡
