L’entrada en vigor de la nova llei de la Formació Professional (FP) ha suposat un gir important en el sistema. El model tradicional, dividit entre FP educativa i FP per a l’ocupació, dona pas a un sistema únic i integrat que vol oferir itineraris més flexibles, reconèixer competències i apropar la formació al mercat laboral.
Amb una nova estructura escalonada —graus de la A a la E i tres nivells de competència—, la reforma redefineix l’arquitectura formativa i suposa canvis profunds per a centres, professionals i alumnat. Per analitzar els principals reptes i oportunitats del nou model, conversem amb Cristina Fernández, consultora especialitzada en Formació Professional i impulsora de projectes per a entitats de formació.
Una reforma amb grans potencialitats… i molts interrogants
Cristina Fernández valora positivament la integració dels dos subsistemes. Segons ella, “un dels grans avantatges és la coherència i continuïtat formativa: el nou sistema ha de facilitar itineraris més flexibles i personalitzats”, afavorint així l’aprenentatge al llarg de la vida.
També destaca la voluntat de reconèixer i acreditar competències adquirides per vies no formals o informals, fet que pot millorar l’ocupabilitat de moltes persones.
Tanmateix, Fernández alerta que hi ha moltes incerteses: “Encara tenim molts dubtes sobre com s’aplicarà tot plegat, si s’ha entès correctament la normativa, si es disposarà dels recursos adequats i com es gestionarà la implementació a través de les convocatòries per part de l’administració competent”.
Un dels riscos principals és la possible aplicació desigual del model al territori. A això s’hi afegeix la desconnexió entre el marc legal —ambiciós i transformador— i la realitat operativa: rigidesa del sistema anterior, manca de coordinació entre agents i falta de formació específica per al personal docent i tècnic.
També li preocupa la càrrega burocràtica que suposa l’adaptació al nou model, especialment per als centres petits: “Ens perdem entre tanta normativa“, adverteix.
Una integració que no és del tot simètrica
Malgrat l’objectiu d’unificar l’FP educativa i l’FP per a l’ocupació, Fernández observa desequilibris. “Hi ha el risc que aquesta integració sigui asimètrica“, alerta. En la pràctica, percep una absorció de l’FP per a l’ocupació dins del marc de l’FP educativa.
Un exemple és el traspàs de competències sobre els certificats professionals, abans gestionats pel SOC, al Departament d’Educació. “Aquest canvi hauria d’anar acompanyat d’una combinació real dels punts forts dels dos sistemes. El SOC té una connexió més directa amb el món empresarial i una gran capacitat d’adaptació als canvis normatius”, defensa.
Convalidacions i reconeixement de competències
El nou sistema es basa en una arquitectura modular comuna que ha de facilitar el reconeixement mutu entre certificats professionals (CP) i cicles formatius. S’estan elaborant taules d’equivalències basades en unitats de competència compartides, tot i que encara no s’han publicat.
Per exemple, tenir un títol de grau D implica haver superat “parts” del grau C. Això permetrà identificar els mòduls que manquen per completar itineraris superiors.
Cap a una gestió digital més eficient
Un dels grans desafiaments del nou model és garantir una adaptació àgil i accessible per a les persones usuàries. En aquest sentit, Cristina Fernández proposa la creació d’una eina digital unificada que centralitzi tota la informació relacionada amb la formació professional: acreditacions parcials de competència, certificats de competència, certificats professionals, cicles formatius, cursos d’especialització i altres itineraris formatius vinculats.
“Aquesta eina —una mena de ‘La Meva Salut’ formativa— facilitaria molt la feina a les persones en formació, als centres, a les persones orientadores, a les persones formadores i a les famílies”, assegura. “Treballem per a les persones, i això ha de reflectir-se també en les eines que els oferim”, remarca.
El repte de les pràctiques professionals
La nova estructura de graus (de la A a la E) comporta canvis substancials en l’organització de les pràctiques, especialment en els graus C, que corresponen als antics certificats de professionalitat. Fins ara, aquests incloïen un mòdul específic de pràctiques en empresa.
A partir del 2026, aquest mòdul desapareixerà i cada mòdul formatiu haurà d’incorporar entre un 25% i un 35% de formació pràctica en un centre de treball. Aquest canvi implicarà una nova manera de planificar els cursos i pot limitar la flexibilitat per gestionar inscripcions contínues o substituir baixes. Per això, Cristina Fernández proposa fer una prova pilot amb els graus C, mantenint temporalment els graus B (certificats de competència) per facilitar la transició i permetre una adaptació progressiva.
A més, adverteix que caldrà reforçar els equips de prospecció i ampliar la xarxa d’empreses col·laboradores per garantir l’acollida d’alumnes: “Els centres hauran de treballar molt més de la mà del món empresarial”, remarca.
L’accés al finançament, entre incerteses i noves oportunitats
La unificació del sistema d’FP hauria de garantir que totes les entitats formatives —tant les que provenen del marc del SOC com les que ja operaven dins del sistema educatiu— tinguin accés equitatiu a les convocatòries públiques de finançament.
Tot i això, Cristina Fernández alerta que el futur d’aquest finançament és incert: “Venim d’una època amb molt suport a les polítiques actives, sobretot arran de la pandèmia, però això pot canviar”.
Davant aquest escenari, proposa que els centres diversifiquin estratègies i no depenguin exclusivament de les convocatòries habituals. Algunes vies possibles serien:
- Explorar línies de suport a escala local o comarcal.
- Establir col·laboracions amb ajuntaments o agents socioeconòmics del territori.
- Adaptar l’oferta formativa a necessitats emergents del teixit productiu.
- Reflexionar sobre si convé fer el pas cap a l’FP educativa o mantenir-se en altres formats.
Fernández també apunta a un canvi de dinàmica: “Cada cop hi ha més entitats que abans només feien formació reglada i que ara també imparteixen certificats professionals. Això genera més competència, sí, però també pot obrir la porta a noves aliances i oportunitats”.
Cap a una inserció laboral real i efectiva
El nou model de Formació Professional representa una oportunitat per reforçar el vincle entre formació i ocupació, però per fer-ho realitat calen transformacions de fons. Un dels punts crítics és l’actualització dels continguts formatius. Cristina Fernández alerta que quan es publiquen, ja han quedat obsolets. Caldria revisar i actualitzar periòdicament els estàndards de competència perquè reflecteixin realment les necessitats del mercat.
També destaca la importància de mobilitzar el teixit empresarial. No n’hi ha prou amb demanar a les empreses que compleixin requisits legals com la prevenció de riscos: “Caldria incentivar-les a acollir persones en pràctiques i fer que el procés sigui àgil, senzill i beneficiós per a tothom”.
Finalment, Fernández remarca que una bona inserció laboral no s’aconsegueix només amb formació. És clau l’orientació professional i el seguiment personalitzat: “Els centres han d’anar més enllà de l’aula. Cal escoltar les persones, entendre per què no troben feina, detectar quines barreres tenen i ajudar-les a superar-les. Això també forma part de la seva formació”.
Conclusió: un sistema veritablement centrat en les persones
La nova Formació Professional obre camí cap a itineraris més flexibles, reconeix l’experiència prèvia i facilita una inserció laboral més real i efectiva. Però perquè tot aquest potencial esdevingui una realitat palpable, caldrà un compromís ferm, una dotació adequada de recursos i, sobretot, una orientació personalitzada que posi les necessitats reals de les persones al centre de tot el sistema.
Com recorda Cristina Fernández: “Treballem per a les persones” —i aquest ha de ser el far que il·lumini i guiï el nou model de Formació Professional.
💡 No et perdis el nostre catàleg de cursos i certificats professionals 100% subvencionats
I segueix-nos a xarxes socials 🧡
