En un entorn educatiu on les notes, les metes i els resultats semblen determinar el valor d’una persona, és habitual experimentar una por constant de no estar a l’altura, fet que impacta directament en l’autoestima dels estudiants. En els darrers anys, la preocupació pel benestar emocional dels estudiants ha anat en augment. Segons una enquesta de salut mental impulsada pel Departament de Recerca i Universitats amb les universitats catalanes, el 42% dels estudiants universitaris a Catalunya presenta símptomes d’ansietat, el 46% de depressió i un 5,1% conductes suïcides.
Aquesta realitat no només condiciona el seu rendiment acadèmic, sinó que també afecta la seva motivació, la capacitat de fer amistats i, en definitiva, la seva salut mental. Factors com el baix rendiment escolar o la repetició de curs poden afectar l’autoestima dels estudiants portant-los a dubtar de les seves pròpies capacitats i, fins i tot, abocant-los a l’abandonament escolar.
Hem parlat amb Anna Salazar, psicòloga general sanitària amb una àmplia experiència en salut mental i atenció en situacions d’emergència. Des del 2023, es dedica exclusivament a la seva consulta privada, on acompanya aquelles persones que afronten la pressió i l’angoixa que sovint acompanyen el rendiment acadèmic.
La por de no arribar-hi: més que una qüestió de notes
Molts estudiants viuen amb la sensació que no assolir els seus objectius acadèmics és un fracàs personal. Segons l’Anna, aquesta por sovint va més enllà de les notes: “Els objectius estan associats a elements de benestar o estatus. Una persona pot acabar definint-se per allò que rep i no per allò que és.”
Això provoca que, si els reforços positius només es donen en aconseguir certes fites, la por al fracàs es converteixi en una constant. Aquesta situació genera una pressió emocional que transcendeix l’àmbit acadèmic i impacta en l’autoestima dels alumnes.
💡 Et recomanem l’entrevista a Judith Arana, tècnica orientadora del Programa Orienta
D’on neix la pressió? La càrrega de les expectatives
La psicòloga destaca que una part important de la pressió que viuen els estudiants no és només interna. “Generalment, existeix una càrrega transmesa dels nostres progenitors que, conjuntament amb la nostra personalitat, fa que actuem complint amb una exigència externa.”
Aquestes expectatives poden provenir de la família, però també de l’entorn social i cultural, i acaben formant part del pensament de l’estudiant. Encara que a primera vista semblin una font de motivació, sovint es transformen en una font d’estrès i inseguretat permanent.
Quan l’autoestima dels estudiants depèn del que aconsegueixen
La relació entre autoestima i resultats acadèmics és directa, segons l’Anna. “Ens definim per allò que arribem a aconseguir, i això pot ser un problema per la nostra autoexigència, ja que mai és suficient.” Aquesta insatisfacció constant es veu reforçada pel reconeixement social que obté la rendició incondicional en nom de l’èxit. No obstant això, lluny de ser una font de motivació saludable, pot tenir un impacte negatiu en la confiança i el benestar emocional de l’estudiant.
Per això, promoure un autoconcepte positiu i desvincular el valor personal dels resultats acadèmics és clau per afavorir el benestar i el desenvolupament integral dels estudiants.
L’èxit i el fracàs: conceptes que cal revisar
Per a la psicòloga, és fonamental canviar la mirada sobre aquests dos conceptes tan arrelats en l’educació. “La idea seria flexibilitzar els ítems i redefinir els conceptes, ja que molts cops porten connotacions límit que no permeten tenir dret a res.”
En altres paraules, és important veure l’èxit i el fracàs com a processos en lloc de considerar-los etiquetes definitives. Acceptar l’error com una part del procés d’aprenentatge i valorar l’esforç i el creixement personal per damunt del resultat final pot ser fonamental per minimitzar la frustració.
Una reflexió final: cap a una educació més humana
Malgrat que la salut mental s’està discutint cada vegada més en el context educatiu, l’Anna creu que encara hi ha molt per fer. Crear espais on els joves puguin expressar les seves emocions, ser escoltats i comprendre que el seu valor no es mesura per un número és una responsabilitat compartida. Com ella mateixa recorda, “no som el que aconseguim, som molt més que això.”
Segueix-nos a xarxes socials 🧡
