La IA a l’educació s’ha convertit en un dels grans eixos de debat del present i del futur de la formació, amb un impacte creixent tant en la manera d’ensenyar com d’aprendre. Per entendre millor com aquestes tecnologies estan afectant l’àmbit de la formació, hem parlat amb Jordi Cirach, consultor i formador especialitzat en màrqueting i comunicació digital per a empreses i institucions.
En aquesta entrevista, reflexiona sobre el paper de la IA a l’aula, les oportunitats que ofereix tant a docents com a estudiants, i la importància de preservar una mirada humanista en un context educatiu cada vegada més tecnificat.
En la teva experiència, quins canvis més importants ha portat la intel·ligència artificial en la manera d’ensenyar i aprendre?
Crec que encara no som del tot conscients de la magnitud de la transformació que la intel·ligència artificial està provocant en tots els àmbits, i que tot just ens trobem a les beceroles d’aquest nou canvi de paradigma.
D’una banda, la IA ofereix als alumnes la possibilitat de personalitzar el seu aprenentatge, adaptant-lo al seu propi ritme i necessitats. Les eines d’intel·ligència artificial faciliten un aprenentatge més flexible que permet a cada estudiant aprofundir en els aspectes que més li calen, explorar nous camins de coneixement i rebre un feedback immediat.
Des del punt de vista del docent és cert que també ha obert un espai immens per a la creativitat a l’hora d’impartir les classes. Ara podem dissenyar materials i activitats d’aprenentatge més interactives o visuals, per exemple, a través de simulacions de casos pràctics.
Però també ens obliga (i això ens interpel·la tant a l’educador com a l’educand) a reflexionar sobre l’ús crític, ètic i conscient d’aquestes eines. Ens hauríem de preguntar quina és la finalitat real amb què fem servir la intel·ligència artificial, si l’utilitzem com una eina que ens ajuda a ampliar coneixements, o si, per contra, en fem un ús merament còmode, delegant i reduint el nostre pensament.
Com poden ajudar els docents aquestes tecnologies a preparar millor les classes i els materials? Destacaries alguna eina clau d’intel·ligència artificial?
Sí, penso que poden ser una gran aliada per al professorat, sobretot en la fase de preparació de les classes i dels materials docents. D’una banda, optimitzant el temps de planificació i també per a la generació d’esquemes, exemples, activitats, suggerint recursos visuals, formats o llenguatges més clars.
Pel que fa a eines concretes, en destacaria dues: Miro AI, que permet crear taulers col·laboratius amb l’alumnat per visualitzar i interrelacionar idees de manera dinàmica i Perplexity AI, que és molt útil per cercar referències, exemples o inspiració en moments de bloqueig creatiu.
L’important, però, és que el docent mantingui sempre una mirada crítica i ètica, utilitzant aquestes tecnologies com a suport i no com a substitut del seu criteri pedagògic.
I quines recomanaries als estudiants? (Poden ser específiques per a màrqueting o en general per organitzar-se, preparar exàmens, resoldre dubtes…).
Als estudiants, recomanaria utilitzar Notion AI, que ajuda a planificar tasques, fer seguiment de projectes i establir prioritats de manera eficient. Per preparar exàmens o repassar conceptes, són molt útils els GPT (en versió de pagament) de ChatGPT que ofereixen respostes contextualitzades i poden actuar com un tutor personal.
El més important, però, és que aprenguin a verificar les fonts, contrastar la informació i desenvolupar pensament crític, ja que la IA és un gran suport, però el criteri i la creativitat continuen sent humans.
Quins són els riscos o reptes —intel·lectuals, pedagògics o ètics— que veus en l’ús creixent de la IA aplicada a la formació?
Et diria que en l’àmbit intel·lectual, pot afavorir una certa dependència tecnològica, perquè si els estudiants confien massa en la IA per generar idees o resoldre tasques, corren el risc de reduir la seva capacitat creativa i reflexiva. I, per tant, l’aprenentatge es converteix en un fet superficial, basat en resultats ràpids.
Des del punt de vista pedagògic, un dels grans reptes és preservar el valor de l’experiència humana en l’educació. Ensenyar no consisteix només a transmetre coneixements, sinó a acompanyar el creixement integral de la persona, ajudant-la a desenvolupar totes les seves dimensions: intel·lectual, emocional, creativa, i fins i tot, espiritual.
Creus que la IA pot accentuar les diferències entre alumnes amb més o menys recursos digitals? O tot el contrari?
Crec que pot actuar com una arma de doble tall. D’una banda, reduir les desigualtats si s’utilitza amb criteri i de manera inclusiva, per exemple, oferint suport personalitzat a estudiants amb dificultats, traduir continguts, adaptar ritmes d’aprenentatge o facilitar l’accés a recursos educatius de qualitat a qualsevol lloc del món.
Per exemple, a classe he tingut alumnes que gairebé no entenien el català o el castellà, i han utilitzat eines de traducció per passar els enunciats de les activitats a la seva llengua d’origen. Això els ha permès comprendre millor què se’ls demanava, i em sembla una aplicació fantàstica de la tecnologia al servei de la inclusió i l’aprenentatge.
Però, de l’altra, també pot accentuar les bretxes digitals si l’accés a les eines, la connectivitat o la formació digital no és equitatiu. També cal dir que la despesa familiar en subscripcions o eines d’IA de pagament, com ChatGPT Plus, serà cada cop més evident, i això pot generar noves desigualtats d’accés entre estudiants. Per això, el repte no és només tecnològic, sinó social i educatiu.
En un context amb eines digitals cada vegada més sofisticades, continuen sent importants les classes presencials?
Les classes presencials continuen essent fonamentals i ja no és una qüestió que ho pensi el professorat, sinó també l’alumnat, suposo que per aquest motiu cada cop es demana més formació en modalitat presencial.
La tecnologia pot facilitar l’aprenentatge, però no pot substituir l’experiència humana que es crea quan alumnes i docents comparteixen un espai, un temps i una relació viva. La presencialitat afavoreix la interacció espontània, el debat, l’escolta i l’empatia, aspectes essencials en qualsevol procés educatiu.
Les eines digitals poden complementar l’experiència educativa, però la presència humana continua sent el cor de l’educació, perquè és allà on el coneixement es transforma en experiència.
Si mirem cap als pròxims 2-3 anys, quines tendències en la intel·ligència artificial creus que marcaran el futur del sector de la formació?
Penso que els docents deixaran de veure la IA com una eina externa per incorporar-la de manera orgànica en la planificació i l’acompanyament dels estudiants. També (i això ja ho començo a percebre) que s’imposarà una mirada més humanista i competencial, que posarà l’accent en habilitats com el pensament crític, la creativitat, la gestió emocional i l’ètica digital; competències imprescindibles en un món altament tecnificat. Per tant, el futur de la formació passarà per un equilibri entre tecnologia i humanitat.
💡 A Formació Miró som conscients que endinsar-se al món de la intel·ligència artificial pot ser tot un repte, per això, disposem de cursos subvencionats perquè puguis adquirir aquestes competències digitals de la mà de professionals del sector sense cost.
