Si ets aquí, segurament t’estàs preparant per a la Selectivitat i vols treure bona nota a l’examen de Biologia. No et preocupis, volem ajudar-te! La nostra professora de Biologia, Irene Pagès, ens ha facilitat una guia amb pautes específiques per a treure la màxima puntuació en els exercicis de Biologia de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Per què és important preparar-se a fons per a l’examen de Biologia a la Selectivitat?

L’examen de Biologia és una de les proves que pot marcar la diferència en la teva nota final a la Selectivitat 2025, especialment si t’interessen graus en què aquesta matèria pondera 0,2 com en el cas de Medicina, Infermeria, Psicologia, Fisioteràpia o Bioquímica.

💡 No et perdis el nostre cercador de Notes de tall Universitat i ponderacions Selectivitat!

Una bona puntuació et permetrà accedir a la carrera que desitges i obrir-te portes a un futur prometedor. Però, per aconseguir-ho, cal una preparació exhaustiva i estratègica. No n’hi ha prou amb memoritzar conceptes; cal entendre’ls, aplicar-los i saber respondre de manera clara i concisa a les preguntes de l’examen. Per això, en aquest article oferim pautes concretes per a saber com respondre a l’Examen de Biologia.

Temes clau de l’examen de Biologia de Selectivitat

Els temes que entren a l’Examen de Biologia a les PAU 2025 són:

• Biomolècules i el metabolisme
• Genètica
• Cicle cel·lular
• Dogma central de la biologia molecular
• Immunologia
• Biotecnologia
• Evolució
• Disseny experimental
• Microbiologia

💡 Practica amb mostres reals de l’Examen Biologia Selectivitat

Pautes per respondre als problemes de l’Examen de Biologia

A continuació, et proporcionem un resum per temes amb pautes detallades per respondre a exercicis comuns que poden aparèixer a l’Examen de Biologia de la Selectivitat 2025.

Biomolècules i metabolisme

Per aquest tema habitual a l’Examen de Biologia de les PAU, és important tenir en compte una sèrie de factors, que et resumirem a continuació.

Proves de laboratori per a la identificació de biomolècules:

• Fehling: detecta monosacàrids i disacàrids (excepte la sacarosa).
• Lugol: identifica midó (polisacàrid).
• Sudan: posa en evidència la presència de lípids.

Funció de cada tipus de biomolècula i els seus subtipus:

• Glúcids:
  • Monosacàrids i disacàrids: funció energètica, especialment la glucosa.
  • Midó (cèl·lules vegetals) i glicogen (cèl·lules animals): reserva energètica.
  • Cel·lulosa (cèl·lules vegetals) i quitina (fongs): funció estructural.

• Lípids:
  • Àcids grassos: combustible cel·lular.
  • Triglicèrids (greixos): reserva energètica (es troben al teixit adipós).
  • Ceres: protecció i impermeabilització.
  • Fosfolípids: funció estructural, formen part de la bicapa lipídica de les membranes plasmàtiques.
  • Colesterol: funció estructural i precursor d’hormones.

De cara a l’examen de Selectivitat, cal tenir en compte aquest esquema del metabolisme (totes les vies i relacionar el catabolisme de glúcids, lípids i proteïnes que acaben amb la formació d’Acetil-coA i, per tant, acaben seguint la mateixa via per obtenir energia (ATP)).

També és important la localització de les principals reaccions metabòliques dins la cèl·lula:

• Citosol: glucòlisi, fermentacions, lipòlisi i degradació de proteïnes.
• Matriu mitocondrial: descarboxilació del piruvat, Cicle de Krebs, β-oxidació i degradació de proteïnes.
• Crestes mitocondrials / membrana mitocondrial interna: cadena respiratòria (fosforilació oxidativa).

Immunologia

La immunologia és la branca de la biologia que estudia els mecanismes de defensa de l’organisme contra agents patògens com bacteris, virus i fongs. Com ja sabràs, és un dels temes que has de dominar de cara a la Selectivitat 2025, així que et resumim els punts més destacats.

Immunitat inespecífica

En la immunitat inespecífica, els leucòcits tenen un paper fonamental i es classifiquen en dos grups principals:

• Granulòcits:
  • Neutròfils: s’encarreguen de la fagocitosi de bacteris i fongs.
  • Eosinòfils: tenen un paper en la resposta al·lèrgica, ja que inhibeixen la histamina.
  • Basòfils (a la sang) i mastòcits (als teixits): alliberen histamina durant els processos inflamatoris i/o al·lèrgics.
• Agranulòcits:
  • Monòcits (a la sang) i macròfags (als teixits): participen en la fagocitosi juntament amb els neutròfils.

Processos de la inflamació

Quan es produeix una inflamació, els basòfils i mastòcits alliberen histamina, la qual provoca:

1. Augment del flux sanguini, fent que la zona inflamada es torni vermellosa.
2. Augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, permetent l’arribada de leucòcits fagocítics (neutròfils i macròfags) per eliminar bacteris i cèl·lules mortes.
3. Augment de la temperatura corporal.
4. Contracció de la musculatura llisa.

Immunitat específica

La immunitat específica es caracteritza per l’especialització. Aquesta, es caracteritza per la intervenció de les cèl·lules sanguínies anomenades limfòcits.

Limfòcits T → S’originen a la medul·la òssia vermella i maduren al tim. Es divideixen en:

•  Limfòcits T helper (activen als limfòcits T citotòxics i als limfòcits B)
• Limfòcits T citotòxics (produeixen toxines per eliminar el microorganisme patogen).

 Limfòcits B → S’originen i maduren a la medul·la òssia vermella. Quan s’activin, es convertiran en cèl·lules plasmàtiques, les quals produiran anticossos que es fixaran als antígens per neutralitzar-los.

Cèl·lules Presentadores d’Antigen (CPA)

Inclouen macròfags i cèl·lules dendrítiques, que processen i presenten els antígens als limfòcits per activar la resposta immunitària.

Immunitat cel·lular (ataca virus i cèl·lules tumorals)

Intervé principalment mitjançant limfòcits T:

L’antigen entra en contacte amb l’organisme i és reconegut per una CPA que el presenta a un LT helper. Aquest, activa als limfòcits T citotòxics que pateixen una expansió clonal:

• Es creen LT citotòxics que produiran toxines per eliminar l’organisme patogen.
• Es creen LT de memòria per una reaparició del mateix antigen → resposta secundària (memòria immunològica, molt més ràpida).

En cas que ens trobem en un problema que no sapiguem de quin tipus d’immunitat es tracta, davant del dubte sempre serà immunitat humoral (la que acaba amb la formació d’anticossos).

Immunitat Humoral (ataca virus i bacteris)

Intervé principalment mitjançant limfòcits B:

L’antigen entra en contacte amb l’organisme i és reconegut per una CPA que el presenta a un LT helper. Aquest, activa als limfòcits B que pateixen una expansió clonal:

• Es creen LB activats que es convertiran en cèl·lules plasmàtiques que produiran anticossos (s’uniran a antígens concrets).

• Es creen LB de memòria.

Els anticossos units als antígens poden eliminar-los per diferents mecanismes:

• Opsonització
• Precipitació
• Aglutinació
• Neutralització

Resposta primària

Quan l’agent infecciós entra per primera vegada en contacte amb el nostre organisme direm que es tracta d’una resposta primària (i s’activen els 2 processos esmentats anteriorment).

Resposta Específica Humoral Primària:

És una resposta que us servirà sempre que us preguntin per mecanisme d’acció de la vacuna, per la resposta que crea anticossos o directament que parleu de la resposta humoral.

L’antigen (en cas que sigui una vacuna directament, podeu dir que la vacuna és una solució d’antígens) és reconegut per les cèl·lules presentadores d’antígens (macròfags o cèl·lules dendrítiques) que activaran als limfòcits T helper amb MHC-II. Els limfòcits T helper amb interleucines activen als limfòcits B que fan expansió clonal. Uns es converteixen amb limfòcits B activats que passen a cèl·lules plasmàtiques productores d’anticossos, que són proteïnes que s’uniran específicament a l’antigen i l’eliminaran. Els altres es converteixen en cèl·lules de memòria responsables de la immunització contra l’antigen i que actuaran en cas d’un segon contacte amb el mateix antigen (resposta secundària).

Resposta Específica Primària General: 

Quan us parlen d’un virus, que és un agent infecciós que pot ser eliminat tant per la resposta humoral i la resposta cel·lular, s’han de barrejar els 2 tipus de resposta (excepte que us diguin específicament que volen que es creïn anticossos, que en aquest cas seria parlar de la humoral).

L’antigen del virus és reconegut per les cèl·lules presentadores d’antígens que activen als limfòcits T helper amb MHC-II. Els limfòcits T helper amb interleucines activen als limfòcits B i amb interleucines i MHC-I amb limfòcits T citotòxics. Ambdós fan expansió clonal.

Els limfòcits B passen a limfòcits B activats que es convertiran en cèl·lules plasmàtiques productores d’anticossos, que s’uniran específicament a l’antigen i l’eliminaran.

Els limfòcits T citotòxics passaran a limfòcits T citotòxics activats que produiran toxines per eliminar l’antigen.

També quedaran cèl·lules de memòria responsables de la immunització contra l’antigen i que actuaran en cas d’un segon contacte amb el mateix antigen (resposta secundària).

Resposta secundària

Si l’agent infecciós entra per segona vegada en contacte amb el nostre organisme, s’activarà una resposta secundària, molt més ràpida i intensa per la memòria immunològica (actuen directament els limfòcits de memòria que s’han creat).

Tipus d’immunitat

• Activa → El cos fabrica els seus propis anticossos.
• Passiva → Els anticossos provenen d’una font externa.
• Les vacunes sempre es consideren immunitat humoral.

Al·lèrgies

• Important tenir en compte les al·lèrgies i les característiques pròpies d’aquestes:
  • Antígens: al·lèrgens / al·lergògens.
  • Anticossos: IgE que s’uneixen a la superfície del mastòcit / basòfil, que aquests produiran la histamina (per tant, activarà els processos de la inflamació i la contracció de la musculatura llisa).
  • Es tractarà sempre d’immunitat humoral: l’al·lergen entrarà en contacte amb la CPA que activarà al LT helper. Aquest activarà a un LB que patirà una expansió clonal donant lloc a LB activats → cèl·lules plasmàtiques → anticossos de tipus IgE. Aquests, s’uniran a la superfície dels mastòcits / basòfils que alliberaran la histamina.

Mecanismes per eliminar les cèl·lules tumorals un cop unides a l’anticòs:

• Reconeixement per part dels LT citotòxics (produiran toxines).
• Neutròfils / macròfags: amb la fagocitosi.
• Proteïnes del complement: lisi cel·lular + destrucció.
• Cèl·lules NK (“Natural Killer”): destrucció.

Grups sanguinis

Pel que fa als grups sanguinis recordar que:

• GRUP AB = Receptor universal
• GRUP 0 = Donant universal

Per fer els problemes de compatibilitat:

• Receptor → mirarem l’anticòs
• Donant → mirarem l’antigen

Genètica

Patró d’herència

Quan et demanen pel patró d’herència recorda que sempre hauràs de seguir el mateix ordre. En primer lloc, has de determinar si aquell caràcter és dominant / recessiu o si és autosòmic / lligat al sexe.

Per determinar si és Dominant / Recessiu:

• El primer que haurem de mirar és si es compleix que pares sans tenen fill/s afectats. En cas que sigui així direm que és recessiu. Recordeu que només cal que es compleixi en una generació; és a dir, si en una generació es compleix que pares sans tenen fill/s afectats podrem afirmar que és recessiu. La frase que heu d’utilitzar per justificar-ho a la Selectivitat 2025 és la següent: Pares sans (indiqueu quins pares són, per exemple I-1 i I-2) tenen fill/s afectats (també indiqueu quins són); per tant, els pares són portadors de l’al·lel mutat.
• Si no es compleix aquesta condició segurament serà dominant. Mireu si totes les generacions estan afectades i/o si heterozigots (Aa) estan afectats. Si és així, serà dominant.

Per determinar si és Autosòmic / Lligat al sexe:

• Llegeix bé l’enunciat, perquè et pot donar pistes!
• L’enunciat us pot dir el número del cromosoma:
  • Si us diu un número de l’1 al 22 podreu afirmar que és autosòmic i utilitzareu la següent frase per justificar-ho: És autosòmic perquè es troba a un cromosoma autosoma.
  • Si us diu que es troba al cromosoma X podreu afirmar que és lligat al sexe i utilitzareu la següent frase per justificar-ho: És lligat al sexe perquè es troba al cromosoma sexual.
• L’enunciat també pot fer referència a si hi ha diferències o no entre sexes. Si us diu que no hi ha diferències entre nois i noies podreu dir que és autosòmic; si d’alguna manera us fa entendre que sí que hi ha diferències entre nois i noies podreu dir que és lligat al sexe.
• En cas que l’enunciat no us digui el número de cromosoma ni us faci referència a si hi ha o no diferències el que haureu de fer és un encreuament prova.
• Recordeu que és important que utilitzareu la simbologia adequada:
  • Per autosòmic només les lletres
  • Si és lligat al sexe, també cal afegir el cromosoma X a la simbologia
  • També feu referència a la relació entre els al·lels (quin domina sobre quin)

Freqüències

Recordatori important! Tant les freqüències genotípiques com les freqüències al·lèliques s’han de donar en tant per un. Per tant, si us les donen en un percentatge, haureu de dividir entre 100.

Freqüències genotípiques:

Normalment aquestes freqüències les dona l’enunciat. Si no, les has de calcular amb la fórmula.

• F (AA) = nombre d’individus amb AA / total individus
• F (Aa) = nombre d’individus amb Aa / total individus                    
• F (aa) = nombre d’individus amb aa / total individus

Freqüències gèniques / al·lèliques:

En aquest cas, sempre has d’aplicar la fórmula. Sempre les trobareu a partir de les genotípiques.

• F (A) = F(AA) + ½ F(Aa)
• F (a) = F(aa) + ½ F (Aa)

De cara a l’examen de Biologia durant la Selectivitat 2025 recorda que tant les freqüències genotípiques com les al·lèliques han de sumar 1 (és una manera de saber si ho heu fet bé o no).

Microbiologia

• Per calcular els augments: X = mida aparent / mida real:
  • La mida real sempre és la que ens donen ells amb el dibuix.
  • La mida aparent és la que hem de calcular nosaltres amb la regla. Aleshores mesurem la llargada de l’escala del dibuix i passem els cm = mm = micròmetres (ja que normalment la mida real ens la donen en micròmetres).
  • 1 mm = 1000 micròmetres.

• 4 mecanismes pels quals 1 bacteri sensible es torna resistent:
  • Mutació (canvi a l’atzar del material genètic).
  • Transformació (un bacteri incorpora al seu material genètic, gens provinents del medi → cèl·lules mortes).
  • Conjugació (un bacteri transmet el seu material genètic a un altre bacteri mitjançant pilis sexuals / pèls sexuals).
  • Transducció (un virus/bacteriòfag/fag transporta d’un bacteri a un altre material genètic).

• Un bacteriòfag / fag és un tipus de virus que infecta exclusivament a bacteris.

• Diferència entre gram negatiu i gram positiu:
  • Els gram negatius es tenyeixen de color vermell a la tinció de Gram i els gram positius de color blau. La principal diferència és que els bacteris gram negatius tenen una membrana lipídica externa damunt la capa de peptidoglicà (mureïna), a diferència dels gram positius que només tenen una capa de peptidoglicà.

• Tipus d’organismes segons el tipus metabòlic:
  • Segons la font de carboni: poden ser Autòtrofs si utilitzen el diòxid de carboni o Heteròtrofs si no usen el diòxid de carboni sinó matèria orgànica.
  • Segons la font d’energia: poden ser Fotòtrofs si empren l’energia de la llum i, per tant, fan la fotosíntesi o Quimiòtrofs si no fan la fotosíntesi sinó que realitzen reaccions químiques (oxidació de compostos).

• Transcripció inversa:
  • També s’anomena retrotranscripció, i és un procés realitzat per la retrotranscriptasa on es passa de RNA a DNA (recorda que la transcripció normal sempre és de DNA a RNA). És el procés que segueix el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

• Els 2 cicles que realitza el virus:
  • Cicle Lític (lisi cel·lular i, per tant, mata a la cèl·lula)
  • Cicle Lisogènic (no lisi cel·lular, no mata a la cèl·lula, simplement el virus integra el seu DNA amb el cromosoma bacterià).

• Antibiòtics: medicaments per combatre els bacteris. Que poden tenir 2 efectes:
  • Bactericida: maten als bacteris.
  • Bacteriostàtic: no maten als bacteris, simplement impedeixen el seu creixement i/o reproducció.

Evolució

A continuació t’oferim consells i recordatoris per a respondre a les qüestions relacionades amb l’Evolució a l’Examen de Biologia.

• Si ens pregunten: Quins són els mecanismes / factors / processos evolutius que varien les freqüències gèniques (al llarg de les generacions, etc.)? → Sempre respondre amb els mecanismes bàsics: selecció natural, migracions (flux gènic), mutacions preadaptatives / atzaroses i deriva gènica (coll d’ampolla o efecte fundador).
• Concepte d’Espècie: S’han de complir les 2 condicions alhora. Si l’enunciat o nosaltres mateixos, ens en deixem una, ens contaran malament. Per tant, les 2 condicions que s’han de complir perquè 2 individus es considerin de la mateixa espècie són:
  • S’han de poder encreuar entre ells.
  • En cas d’encreuament, la descendència ha de ser fèrtil.
• Mai responguis amb conceptes Lamarckians: ús/desús d’òrgans determina la forma i funció / la funció crea l’òrgan / els esforços creen una forma determinada d’òrgan / els caràcters són adquirits.
• La deriva gènica és deguda a l’atzar i no a la selecció natural.
• Resposta General Neodarwinista:
  • Apareixen mutacions preadaptatives i/o atzaroses que fan aparèixer a “X” caràcter. Aquest caràcter pot suposar un avantatge evolutiu (augmenta la supervivència de l’individu) o un desavantatge evolutiu (disminueix la supervivència de l’individu).
  • En cas que sigui un avantatge, el caràcter estarà afavorit per la selecció natural i passarà a la descendència.
  • En cas que sigui un desavantatge, el caràcter estarà desafavorit per la selecció natural i no passarà a la descendència, sinó que desapareixerà.
• Resposta amb Especiació Al·lopàtrica:
  • Tenim una població inicial que, per una barrera geogràfica, se separa en 2.
  • Cada espècia evoluciona diferent (evolució divergent).
  • A cada població actuen unes mutacions / selecció natural concretes que provocaran que esdevinguin 2 espècies totalment diferents (ja no es poden encreuar entre elles).
• Resposta amb Coll d’Ampolla:
  • Tenim una població inicial que, per causa natural (huracà, tifó…), queda una població molt reduïda.
  • Aquesta població reduïda pateix canvis aleatoris en les freqüències gèniques / al·lèliques i per atzar, la freqüència de l’al·lel de la població reduïda va augmentant fins a la població final (actual).
• Resposta amb efecte fundador:
  • Es deixa una parella d’individus en un lloc determinat (illa deserta l’exemple més clar).
  • Si per atzar, aquesta parella són portadors d’un determinat al·lel, com que només es poden encreuar entre ells (endogàmia obligada) els descendents tindran el mateix caràcter fins a la població final (actual).
• Evidències moleculars: utilitzen DNA com a material genètic / el codi genètic és universal / les bases nitrogenades del DNA i RNA són les mateixes / les proteïnes es construeixen a partir dels 20 aminoàcids.
• Recordeu que les mutacions són preadaptatives i atzaroses, és a dir, es produeixen a l’atzar i abans que es determini un caràcter (preadaptatiu).

Biotecnologia

En aquest apartat, et proporcionem pautes clares i estructurades sobre Biotecnologia perquè puguis preparar l’examen de Biologia de les PAU amb confiança.

• Modifiquem el DNA amb:
  • Enzims de restricció (tallen per seqüències concretes).
  • Lligases (uneixen el DNA + vector per formar DNA recombinant).
• Pauta General:
  • Obtenir/aïllar el gen d’interès.
  • Obtenir/aïllar el vector (normalment plasmidi).
  • Tallar per seqüències concretes el gen d’interès i el plasmidi amb enzims de restricció.
  • Unir el gen d’interès i el vector amb lligases = DNA recombinant.
  • Incorporar-lo a les cèl·lules que volem i seleccionar les que incorporen el gen d’interès.
• Recordem que si estem fent llevats i/o animals, hem de fer moltes còpies del gen (PCR si és màquina / DNA polimerasa si és enzim).
• Recordem que si estem fent plantes i/o animals, sempre hem d’incorporar el gen a les cèl·lules embrionàries i/o meristemàtiques.
• Si estem fent plantes, cal clonar el gen al vector (normalment plasmidi Ti).
• Terapia gènica: Per curar malalties (substituir el material genètic defectuós per un altre que realitzi la seva funció correctament). Els descendents d’aquests individus afectats que es curaran amb aquesta teràpia poden tenir igualment la mutació, ja que es modifiquen només les cèl·lules somàtiques i no les germinals (reproductores) que són les que passen de generació en generació.
  • S’obtenen cèl·lules del pacient afectat i es cultiven al laboratori.
  • Mitjançant teràpia gènica, se’ls hi introdueix una còpia sana del gen d’interès.
  • S’estimulen les cèl·lules perquè es reprodueixin en plaques de cultiu fins a obtenir l’anomalia genètica corregida.
  • Es reimplanten aquestes cèl·lules a l’individu.

Disseny Experimental

De cara a respondre les qüestions relacionades amb Disseny experimental a la Selectivitat, és important que tinguis present:

• Quan l’enunciat pregunta per què hem de tenir sempre grup control, variables control o rèpliques, has de respondre: Perquè l’experiment només depengui de la variable independent i no sigui fruit de l’atzar.
• Recorda que la variable independent (eix x) sempre és allò que s’investiga, mentre que la variable dependent (eix y) és aquella que es mesura / s’observa a l’apartat de resultats i que sempre depèn de la independent.
• Possibles variables control que “quasi sempre” us serviran: sexe, edat, dieta, espècie, temperatura, pH, humitat…
• Cal posar el problema sempre en forma de pregunta.
• En el cas de les hipòtesis, cal començar amb: Potser…

Prepara’t per a triomfar a l’examen de Biologia a la Selectivitat!

Amb aquestes pautes i molta dedicació, podràs afrontar l’examen de Biologia de la Selectivitat amb confiança i èxit. Recorda que la clau està en la preparació, la pràctica i la perseverança. No et desanimis si tens dificultats; mantingues la calma, confia en tu mateix i segueix treballant de valent.

Si necessites un impuls durant aquesta preparació, recorda que a Formació Miró disposem de Cursos de Selectivitat amb els quals podràs preparar l’Examen de Biologia!

Segueix-nos a xarxes socials 🧡

• Instagram
• TikTok
• Facebook
• YouTube